top of page

DIMONIS
Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer

"DIMONIS" com diu Cabosanroque, és una obra de teatre expandit on la dramatúrgia sobrepassa els límits convencionals del teatre. És un espai on es creen un munt de sensacions i estímuls audiovisuals. La sala recrea la planta on Jacint Verdaguer practicava exorcismes. I tot el que succeeix dins d'aquest espai neix de la transcripció que fa Enric Cassasses dels apunts que feia Verdaguer durant la participació en els exorcismes. 

DIMONIS

A l'entrat a l'espai et trobes amb una sala majoritàriament de color blanc amb diferents elements, aquests van des de televisors antics fins a inflables de piscina que es fan servir com a instruments de percussió o aigua que vibra a causa del so. L'estança a la sala té una duració d'uns 4o minuts en els quals et sents immers totalment en la sala de manera física i mental. Els sons que es posen mitjançant un altaveu i els que son produïts en directe, les llums, la vibració de l'aigua, les projeccions que es fan... Tots aquests elements són els culpables de la sensació d'estar en un altre lloc que segur que no és el centre de Granollers.

Uns televisors que tenen una aparença antiga i d’uns anys enrere si els mires frontalment pero si mires la part de darrere han sigut reformats amb metacrilat que deixa veure l’interior del televisor amb tot el funcionament, cables… Aquesta és la peça que jo he escollit, una peça única, jo diria que una peça que té un pes important durant els 40 minuts que dura l’exposició. Aquesta peça té elements sonors i visuals, els sons venen d’uns altaveus i en aquests altaveus es pot escoltar la veu de El Niño de Elche, music i cantant, posant-li veu a les transcripcions dels 4 llibrets de Verdaguer que va fer durant les sessions d'exorcisme. També trobem la part visual d’aquesta peça, aquesta es basa en deconstruir la cara de El Niño de Elche, deconstruirla de tal manera que cada part de la cara (ull esquerre, nas, boca, ull dret) quedi en una pantalla dels televisors. Aquesta cara va canviant durant els 40 minuts, en alguns moments es veu tot el cos del músic i cantant o només l’ull esquerre. En definitiva es una peça unica en aquesta sala i que té per a mi un gran pes. Esta relacionada amb el estudi de la possessió de Verdaguer directament i això fa que et quedis vocabadat.

 Per a mi aquest sala té una connotació molt indirecte. Indirecta en el sentit de que durant els 40 minuts, si tu abans d’aquesta experiencia no has llegit res sobre la sala i no tens ninguna idea del que pasara no entens res. Però una vegada arribes a casa i comences a investigar a llegir sobre el tema que uneix totes les peces que acaba convertint-se en una sola entens tot, entenem el perquè de les llums vermelles i estridents, el perquè de la gran ballarina Rocio Molina que forma part d’una de les peces d’aquesta sala, entenem el perquè de tot.

EL SEU AVI ERA CUSI-GERMA DE VERDAGUER

Al sortir de l'esposició ens vam trobar a una senyora que ens va explicar el següent:

Ell era molt guapooooo...

Els artistes d'aquesta exposició son un grup de artistes sonors anomenats cabosanroque. Per saber sobre la seva biografia feu click al boto.

CREACIÓ D'UNA PRODUCCIÓ INSPIRADA EN LA EXPOSICIÓ

Aquesta petita producció la vaig crear degut a la necessitat de expressar d'alguna manera plàstica com havia sigut per a mi aquesta exposició. Vaig decidir fer una reintrepatació de la peça dels televisors a la meva manera i aquest a sigut el resultat

Captura de web_23-9-2022_92038_app.remini.ai (1).png
bottom of page