.png)
L'INFERN DE DANTE
L'infern de Dante és una exposició pictòrica composta per deu llenços i tres escultures fetes per l'artista Jordi Diaz Alamà i l'escultor Grzegorz Gwiazda. Es troba exposada fins al 3 de febrer al Museu de Granollers. En aquesta exposició, Jordi Diaz el que fa és una reinterpretació d'una de les obres més celebres de l'escriptor italià Dante Alighieri, La Divina Comèdia.
Aquesta exposició s'ha fet durant tres anys i durant aquests tres anys Alamà ha experimentat i cercat un estil més contemporani i més personal. Aquest projecte pertany a una sèrie d'exposicions que durant els pròxims anys seran completades més endavant, el purgatori i el paradís. Aquesta reinterpretació és molt peculiar, ja que Alamà ha representat l'infern d'una manera que no s'havia representat abans. Un infern molt pàl·lid, amb molts colors freds i amb una certa calma dins del caos. La tècnica de l'artista és totalment increïble i l'ús de cera en els llenços li aportava des del meu punt de vista una certa modernitat.
Personalment, l'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de més gran mida. Crec que aquesta obra contenia una tècnica molt cuidada i molt ben treballada. Totes les obres estan fetes en blanc i negre i algunes tenen una capa de vermell i aquesta en concret la tenia i crec que aquest color vermell m'apropava més a l'infern, al mal, al dolor i a la sang.
En general vaig trobar que no hi havia molta coherència entre totes les obres i que les escultures aportaven bonic i professionalitat, però no tenien la importància que es mereixien. L'exposició e conjunt no va ser la meva preferida ni em va impactar, també pot ser perquè a mi em criden més l'atenció, exposicions com "DIMONIS" de cabosanroque, més performatius i innovadores, però crec que està molt bé explorar diferents terrenys d'art i és molt enriquidor.
Finalment, crec important donar importància als cossos estereotipats de totes les dones que apareixen en els llenços d'Alama. A l'única obra que no estaven presents aquests cànons de bellesa en les dones era a l'obra de les tres gràcies, on apareixen tren dones grasses.
Crec que és una exposició molt interessant i que hi ha molta cura i tècnica, però jo personalment no vaig connectar amb les peces.
